A l'església de Sant Esteve d'Andorra la Vella
Viatge en el món de l’orgue - Amb obres de Mozart, Bach i Duruflé
PROGRAMA:
Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791)
Fantasia, KW 608
Johann Sebastian Bach (1685-1750)
Sonata en trio núm. 3, BWV 527
Andante / Adagio e dolce / Vivace
Maurice Duruflé (1902-1986)
Suite, op. 5
Prélude / Sicilienne / Toccata
Viatge en el món de l’orgue
Si bé coneixem la passió de Mozart per l’orgue, lamentem que no hagi deixat cap treball significatiu per al «rei dels instruments». Però aquesta mancança està parcialment coberta per les obres que va compondre per a orgue mecànic o rellotge de flauta. El segle xviii és una època en la qual floreixen els orgues mecànics (autòfons), que no requereixen organista i operen amb un simple corró. Molts compositors, com Mozart, Beethoven, Haydn o Quantz, es van interessar per aquests instruments. La Fantasia KV 608 va ser composta per a la galeria d’art del comte Joseph Deym i demostra la inclinació definitiva de Mozart per l’escriptura contrapuntística.
Les sonates en trio per a orgue són una síntesi perfecta de la melodia italiana i el rigor contrapuntístic. En determinats moviments ja veiem prefigurat l’estil galant. Es diu que aquestes sonates van ser compostes per J. S. Bach com a exercicis perquè el seu fill Wilhelm Friedemann es convertís en un virtuós de l’orgue. De fet, l’escriptura rica de cada veu promou la independència de les mans i els pedals i, per tant, són una veritable prova de virtuosisme.
Composta el 1932 i dedicada al seu mestre de composició Paul Dukas, la Suite de Maurice Duruflé és sens dubte una obra mestra de l’orgue francès. En la cruïlla entre el patrimoni simfònic, especialment en el Preludi i la Tocata, i un estil minimalista i íntim en el Sicilienne, aquest treball aporta un renaixement real al paisatge musical francès, en particular pel refinament extrem de la seva escriptura.
THOMAS OSPITAL, nascut el 1990 al País Basc francès, comença els seus estudis musicals al Conservatori de Baiona amb Esteban Landart. Continua després al Conservatori Nacional Superior de Música de París amb els professors Olivier Latry, Michel Bouvard, Thierry Escaich, Philippe Lefebvre, Laszlo Fassang, Isabelle Duha i Pierre Pincemaille. Acaba la carrera amb cinc primers premis a les classes d’orgue, improvisació, harmonia, contrapunt i fuga. Guanya nombrosos premis en concursos internacionals, com els de Saragossa, Chartres, Tolosa i Angers.
El 2015 és nomenat organista titular del gran orgue de l’església de Saint-Eustache de París. Del 2016 al 2019 és convidat per la Ràdio Nacional Francesa a ser el primer organista en residència del nou instrument Grenzing. Des del 2017, és professor d’harmonia al teclat del Conservatori Nacional Superior de Música de París. La seva activitat de concertista el porta per tot el món com a solista o amb orquestra simfònica. Ha gravat dos CDs, un amb obres de Franz Liszt i l’altre amb repertori de Bach i Thierry Escaich.
Temporada 2020
Entrada lliure amb col·lecta
Aforament limitat
(fins a omplir les places recomanades pel distanciament social)