Els teus errors no et defineixen

La Maria viu afligida per un error que va cometre. De ben joveneta es va enamorar d’en Manel, un noi molt ben plantat i ferm, tot un triomfador que deixava la gent bocabadada allà a on anava. Ella no ho sabia, però va confondre l’amor amb l’admiració. Amb el temps va anar guanyant experiència, seguretat i autoestima i va arribar un punt en què va decidir deixar la relació. No hi ha dia que no pensi que es va equivocar i que ho hauria haver vist abans. No hi ha dia que no els hi digui a les seves filles que no poden confiar en els homes i que això del amor és un mal invent.

 

En Carles no va poder estudiar, de ben jove va haver de treballar en el que va poder. Primer va ser a l’obra, després al camp i finalment en un taller de cotxes. Amb molt esforç va aconseguir muntar el seu propi taller mecànic. S’estima molt el seu fill però cada dia discuteixen. No vol anar a la universitat, vol ser mecànic, com ell. En Carles no ho entén; no vol que cometi el seu error.

 

En Joan va tenir a tocar el seu somni: ser un gran esquiador. Ho tenia tot per fer una carrera envejable: un físic portentós i una ment disciplinada. Fins que un accident el va deixar fora de l’esquí d’alt nivell. “Maleïda moto”, es repeteix mentre lleva als nens. Són les set del matí. La casa va plena de crits, com cada dissabte d’hivern. En Joan no entén que els seus fills no aprofitin l’oportunitat que tenen per ser grans esquiadors i els seus fills no entenen perquè han d’anar a fer una cosa que no els agrada.

 

La Maria, en Carles i en Joan veuen els seus fills com una segona oportunitat, sí, una segona oportunitat per corregir tots aquells errors que han comès, viure totes aquelles vides que no han viscut i assolir tots aquells objectius que no han assolit.

 

Tots tres tenen massa present el seu passat, un passat amarg, però el cert és que no hem de donar massa pes al nostre passat. Sí que podem visitar-lo per recordar bells moments, però no ens hi podem quedar gaire estona. De fet no, et pots refiar dels records, perquè quan recuperem un episodi de la memòria ja l’estem modificant amb factors com ara el nostre estat emocional, pors,  desitjos i pensaments.

 

Quan mirem enrere, sovint, creiem que podríem haver fet quelcom diferent, però no podem fer història ficció i pensar que haguéssim pogut veure el què no vam veure en el seu moment. Llavors vas fer el que vas poder i no t’has de castigar per tot allò que haguessis pogut fer i no vas fer: ni tenies la informació que tens ara, ni la perspectiva, ni molt menys l’experiència. Els psicòlegs anomenem aquest habitual fenomen com a biaix retrospectiu.

De vegades no té massa sentit mirar enrere i pensar en tot el que haguéssim pogut fer i no vàrem fer

Entenc que tinguis un brot de nostàlgia de tant en tant, però has de saber que quan la nostàlgia et ve a veure és perquè té un missatge per a tu: has d’enriquir el present, sí, ara es el moment de treballar-te els records futurs.

 

No volem que els nostres fills cometin els errors que nosaltres hem comès, de vegades no els deixem experimentar i de vegades volem que facin tot allò que no hem pogut fer; però quan ho fem, en realitat, no els estem ajudant.

 

Nosaltres ja hem comès els nostres errors i ells han de cometre els seus. Cadascú ha de fer les seves tries i ha de lliurar les seves batalles.

 

Però ara tornem a parlar de tu. Dona’t una segona oportunitat i dona-te-la perquè quan ho facis, el teu fill aprendrà, per imitació i per modelatge, molt més del que et pots arribar a imaginar.