-Bones!
-Què passa, Jan?
-Panda de flipats, què dieu?
-Falta la Carla
-I el Kilian
-Manel, deixa de jugar ja, pavo
-Valeeeee, ja acabo la partida
-Passa, penya xunga!
-Què t’ha picat, Jan?
-Penya, m’ha escrit en Marc it’s rial
-Va, home, va
-Ja voldries
-Que sí, mira ara envio una captura de pantalla
-Ostres, i t’ha fet una confessió!
-Com ho has fet, tio?
-Li he demanat
-Va, home, va
-De veritat, li he dit que volia fer un challenge i m’ha contestat
-Un challenge, quin? Mola, jo el vull fer
-Li diré el Be real Challenge i el que voldria és que cada setmana algú de la colla contacti amb algun famoset perquè ens expliqui alguna cosa que no ha explicat a ningú
-Flipes, Jan
-Que no tio, mira a ell li han contestat
-Va, qui vol començar?
-Fem-ho a sorts
-Va, a sorts
-Qui tingui menys likes a la seva darrera foto pilla
-Val
-A veure
-Martina, pilles
-Escalfa que surts
-Et toca nena
-Ei pareu d’stalkejar el meu insta
-Però si no saps què vol dir stalkejar
-Calla tonto... Ostres, doncs sí que em toca
-Que estaves stalkejant els nostres insta?
-I a qui li demano?
-No sé, tia, a qui vulguis. Tens una setmana. Quan ho tinguis has de compartir la resposta
-Vaaaaal. Deu, pesats, marxo a vòlei

 

La Martina va anar tot el camí pensant a qui podria demanar-li una confessió. Va pensar en Quantix un dels youtubers que més li agradava. Li anava molt bé per entendre temes de ciència, però el va descartar de seguida perquè li dirien que és una empollona.

 

-A veure, a veure, ah ja sé a una jugadora de vòlei que és molt bona que juga a primera divisió! Ja ho tenia clar, li demanaria quan tornés a casa.

 

Ja a la seva habitació la va buscar a l’Instagram. I tenia la bústia de missatges oberta! “Hola, soc la Martina i soc la rematadora del meu equip. M’han reptat a fer el Be real challenge i he pensat en tu. Necessito que m’expliquis una confessió o una anècdota que no hagis explicat mai en públic, quelcom que et faci “real”. “Ai mare, quina vergonya -va pensar- millor l’esborro. Pensarà que soc una pava”.

 

 “Martina, a sopar!” Ostres, va pensar, què tard que s’ha fet. Estava morta de gana, avui havia tingut entrenament doble. Va baixar l’escala corrents. “Martina, deixa el mòbil a l’habitació!” Quina ratllada amb el mòbil, a casa estava prohibit sopar amb el telèfon, tots menys el pare. Sí, el tenia per feina, però, no era massa just.

 

Amb la panxa ben tipa, va tornar a l’habitació per acabar de fer els deures. Sempre a darrera hora. “Però quin pal” va pensar. Es va posar el pijama, havia d’estar còmoda i oh! Quina sorpresa, tenia una notificació a l’inbox. Algú l’havia etiquetat en una instastory.

 

Era ella! Havia penjat una enquesta. “Avui una rematadora de l’equip d’Andorra m’ha demanat que participi del Be real challenge. Què faig? Li responc o no?”.

 

La Martina no s’ho podia creure. Ja l’estaven seguint una vintena de persones. “Què fort, què fort!” Va respondre que sí, però hauria d’esperar vint i quatre hores a conèixer el resultat. Què fort!

 

-Passa, penya xunga. Tinc un missatge per vosaltres. Mireu - va escriure la Martina al grup.

 

“Martina, gràcies per convidar-me a fer el Be real challenge. Tens raó, cal que ens mostrem més reals, més el que fem, pensem i sentim. Doncs mira, t’explico una confidència. Al principi d’arribar a l’equip no li passava mai la pilota a la meva rematadora. Em queia fatal, la trobava molt borde. No és que em fes res, però no em va caure bé. Va ser odi a primera vista. Ella era mona i sempre que podia em passava la pilota i molt bé... pràcticament sempre que me la col·locava feia punt! Un dia, després d’un partit em va felicitar. Em va canviar el xip. Des de llavors hem estat les millors amigues i sempre que puc li passo les pilotes a ella. Vaig aprendre una lliçó: hem de donar a la gent una segona oportunitat i, el més important, si volem rebre hem de donar. No podem demanar sense donar res a canvi. La balança ha d’estar equilibrada.”

 

-No fotis tia
-T’ha contestat!
-Yessss
-Flipo
-Veus, has d’estar més per la colla
-No et flipis, Manel
-Es veritat tia, sempre t’hem de trucar, tu mai truques
-Que, sí, pava
-Potser sí
-Que ja t’ho hem dit!
-Vaaaaal. Prometo trucar més
-Tu per mi, jo per tu, tu per mi, jo per tu
-Com la cançó dels The Tyets
-Sí, tia donar i rebre. No només rebre
-Que siiiiii. Demà porto esmorzar per tots
-I els que no anem a l’insti què?
-Doncs porto berenar. A les cinc a la plaça

 

-Mamaaaaaa. Demà he de portar berenar per tota la penya.

 

*****

Segueix el “BE REAL CHALLENGE” al web del Servei de Joventut d’Andorra la vella. Cada quinze dies tindràs una nova entrega!