- Passa penya...?
- Ei, què dius?
- Ratllat amb mates!
- Però si només tenim un problema!
- Porto tota la tarda, pavo.
- Però què dius! Si només he trigat cinc minuts!
- I el Jan?
- Ja saps que quan fa deures no mira el WhatsApp.
- Quin frau.
- No, pavo, jo ja fa dies que faig com el Jan i mola.
- Però què dius, tia?!?! És molt avorrit això de fer els deures sense Whats
- No, tio, trigues menys. Mira, jo ja estic berenant i mirant un capitol d’una serie carca dels meus pares, però mola molt. Rius molt.
- Ah si? Quina és?
- Plats Bruts
- Plats Bruts?
- És molt tonta però rius molt.
- Espera que me la poso.
- Pero, tio, que així no acabaràs mai els deures.
- I t’equivocaràs, que no saps fer dues coses alhora!
- Que sí que sé, pavo.
- Per això tens una C a mates.
- Hello people!
- Ostres, Jan!
- Tio, ja has acabat els deures de mates?
- Sí, he trigat vint minuts.
- Però què dius si porto tota la tarda...
- I segur que amb el Whats.
- I mirant una sèrie.
- Mira, tio, jo prefereixo tancar el telèfon i centrar-me en els deures, trigo molt menys.
- Ja tenim el nerd del grup.
- Jo també ho faig.
- Mira l’empollona.
- Però tu no vas anar a aquella xerrada?
- Estava confinat.
- Doncs van dir coses interessants.
- Va, home, va!
- Tu diràs el que vulguis però jo ja he berenat, he fet els deures, he fet un work out i ara vaig a patinar al parc... i tu encara estàs amb un problema.
- Tens raó, digues-me què van explicar a la xerrada.
- Moltes coses.
- Tio, tu abuses de les pantalles. Això van explicar.
- Van parlar de mi?
- No et flipis. Van dir que quants més dispositius, jocs i perfils de xarxes socials tens és més probable que desenvolupis un abús de les xarxes. També van dir que no ens podem creure tot el que veiem a les xarxes, que no ens flipem.
- Ostres, el profe era un pavo amb ulleres?
- Sí
- Que va venir Harry Potter?
- No era Profe, era psicòleg.
- Se te’n va, tio.
- A la meva classe va dir que si deixes de quedar amb els amics o de fer extraescolars és que estàs molt xungo. Ja no és un abús és una dependència
- Mira, Meri, jo no sóc un addicte, només és que ja no em mola anar a tennis.
- També van dir que no ets conscient que estàs enganxat, que cada cop necessites passar més temps amb les pantalles i que t’empipes quan no pots tenir una pantalla.
- Aquest ets tu, tio.
- També ets un phonbie.
- Un què?
- Com que estàs fins les tantes de la nit amb el telèfon al matí vas sobat i per això t’has de fer un cafè.
- I un Monster.
- Només quan tenim mates!
- Va dir que si no dormim tenim problemes per concentrar-nos i que estem més irritables .
- I que pilles al cole.
- Ostres potser si que té raó.
- Que si, tio, que estàs enganxat.
- Tens un problema amb la dopamina.
- Amb la què?
- És una substància que genera el nostre cervell i que ens fa addictes. Quan et mola alguna cosa el cervell tira de dopamina i quanta més en fa, més en vol.
- Cada like és un xut de dopamina.
- M’esteu ratllant
- Perquè saps que tenim raó.
- Però no passa res, tio, t’estimem igual.
- Però podries passar un mica del GTA i venir amb nosaltres a patinar, no?
- Tio, tu deixes el telèfon fora de l’habitació a l’anar a dormir?
- No. Li dic als meus pares que el necessito per posar-me l’alarma i s’ho empassen.
- Doncs molt malament, tio.
- Per això vas phonbie al matí.
- A més, t’has tornat més mentider.
- Que no dic mentides.
- Però si te n’hem enganxat unes quantes!
- Va, tio, deixa el Whats, posa’t a fer els deures i baixa a patinar.
- Es que estic a punt de passar-me el nivell del GTA.
- Ja te’l passaràs.
- Vinga, si vens porto berenar per tots.
- Però si ja he berenat.
- Doncs repeteixes.
- Mira, passa de l’exercici. Vine amb el llibre i t’ajudem.
- Però sense telèfon.
- Però què dius, em moro si no el porto.
- Va, porta’l però en silenci.
- Tio, el que sigui per un croissant de xocolata d’aquells que t’agraden tant.
- Vinga va. Moleu molt, penya.
- Va, anem a l’skate.
- Va.
- Vinga.
- Baixo.
- Deu minuts.
- Fins ara.