Jordi Sabata

✉ jordi.sabata@comuandorra.ad

Nascut a Berga el 1983, és Enginyer Tècnic en telecomunicacions,  Especialista en administració electrònica, Grau Superior en interpretació de cant clàssic i contemporani, Postgrau en Polítiques culturals, i Màster en gestió cultural, especialitzat en Disseny de projectes culturals, i en Marc conceptual i jurídic de la Gestió cultural. És en l’àmbit musical en el qual ha desenvolupat més intensament la seva tasca i específicament en la seva formació com a cantant, ha estat alumne de Xavier Sabata, Margarida Lladó, Assumpta Mateu, Lynne Dawson, Lambert Climent i Ofèlia Sala i ha treballant també amb mestres com Francisco Poyato, Alan Branch, David Bowman, Malcolm Martineau, Adrian Thompson o Ian Burnside.

Com a cantant, va realitzar els seus estudis superiors a l'Escola Superior de Música de Catalunya finalitzant-los amb matrícula d'honor per la interpretació de l'Italienisches Liederbuch d'Hugo Wolf. Ha estat membre de la plantilla del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana amb qui col·labora habitualment actualment sota la direcció de Xavier Puig. Gràcies al Cor ha pogut treballar amb directors de reconegut prestigi com Marc Minkowski, Esa-Pekka Salonen, Frans Brüggen, Fabio Biondi,  Jean-Cristophe Spinosi, Pablo Heras-Casado, Sir Neville Marriner, René Jacobs o Gustavo Dudamel, i amb orquestres diverses com la Los Angeles Philarmonic, la London Symphony, Les Musiciens du Louvre, l'Ensemble Matheus, l'Europa Galante, l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, o la Orquesta Nacional de España, actuant en diversos països en auditoris com el Palau de la Música Catalana, L'Auditori de Barcelona, el Gran Teatre del Liceu, l'Auditorio Nacional de España, el Teatro Real de Madrid, el Téâtre des Champs Elysées de París, el Grand Théâtre d’Ais de Provença, la Konzerthaus de Dortmund o el Walt Disney Concert Hall de Los Angeles.

En el camp solista, ha interpretat en diverses ocasions obres com el Rèquiem de Brahms, de Fauré, de Saint-Saëns o Mozart, el Magnificat de Bach així com també diverses cantates, i obres contemporànies actuant en sales de concert com l’Auditori o el Palau de la Música Catalana.  Va ser guardonat en diverses categories amb els premis Mestre Blanc o al concurs per joves cantants de l’Associació Catalana de Professors de Cant. També va obtenir les beques de la Fundació Anna Riera i la Fundació Victòria dels Àngels i va ser escollit per realitzar el programa de joves talents New Generation Program del festival de lied Life Victoria de la Fundació Victòria dels Àngels.

Tot i la seva formació eclèctica ha dedicat bona part del seu temps a la gestió i actualment dirigeix l’Institut de Música d’Andorra la Vella. Prèviament va ser secretari acadèmic de l’Escola Municipal de Música de Berga i coredactor del Projecte de creació del Conservatori de Música dels Pirineus on també va exercir de Secretari acadèmic i de professor de cant, cor i banda. En el camp de la direcció musical en aquests centres educatius, ha dirigit, entre d’altres, obres com els Rèquiems de Mozart, Fauré o Rutter, l’Stabat Mater de Haydn o l’estrena a Espanya de la versió original del Rèquiem de l’autor gal·lès Karl Jenkins. Ha dirigit formacions com o l’Orquestra de Cambra Terrassa 48 o l’Orquestra del Teatre Instrumental participant en festivals com el Festival de Música Antiga dels Pirineus.  Com a director de banda, ha dirigit la Banda de l'Escola Municipal de Música de Berga, dirigint La Patum de Berga i actuant diverses vegades a la Fira Mediterrània sent, entre altres, director musical de l’espectacle Ecos de la Patum realitzat conjuntament amb el grup de teatre Comediants sobre la festa Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Actualment és director dels Petits Cantors del Principat d'Andorra.

Fora de l’àmbit musical ha dedicat temps a la investigació històrica amb diversos treballs com, per exemple, la troballa de les partitures més antigues que es conserven de la Patum, o estudis sobre la Història dels ensenyaments musicals públics a Berga o els Músics al servei de l’Ajuntament de Berga des del 1758. El 2015 va rebre el Premi Antoni Esteve convocat pel Centre d'Estudis del Bages i Òmnium Cultural per la investigació "Dos apunts patumaires" sobre aspectes de la Patum de Berga, centrada en dos personatges situats en dos períodes històrics diferents: l'intent de prohibició de la festa per part de l'alcalde Gerónimo Agüero del Peredo el 1806 i l'aportació a la festa per part del músic, director i compositor Fernando Cobeño Heredia entre 1911 i 1916.  Per altra banda, també ha exercit funcions en el camp polític com a cap de l’oposició a l’Ajuntament de Berga i vicepresident del Consell Comarcal del Berguedà, sent conseller de Projectes comarcals i europeus, Polítiques digitals i Patrimoni. En l’àmbit associatiu, ha format part de la Junta d’Òmnium Cultural del Berguedà, ha estat membre de la Junta de la Fundació del Casal d’Europa del Berguedà, ha estat col·laborador de Ràdio Berga, és col·laborador de Televisió del Berguedà, ha col·laborat habitualment amb la formació de Banda de la Cobla Ciutat de Berga o també ha estat membre la Polifònica de Puig-reig i jugador de l'Handbol Berga.